ICONA MANRESA
Ramon Ruaix / Íngrid Sala / Oriol Vilanova

L'hotel és el protagonista.
La memòria del lloc explica l'estratègica col·locació, situat sobre l'antiga muralla del segle catorze, com una torre de vigilància conserva encara el caràcter de porta de la ciutat, després de creuar el pont, dona una primera imatge de la ciutat. Posteriorment sobre els fonaments de la muralla va haver-hi una antiga fàbrica tèxtil, amb xemeneia inclosa.
De nit l'ego dels abatiments de la façana sud de Manresa treuen pit, és L'hotel Pere III amb la seva presència transatlàntica i els neons a escala Hollywood que s'anuncia a crits lluminosos.
Com diu J.V. Foix, és quan dormo que hi veig clar.

- Què passa amb un edifici de l'envergadura de l'hotel, quan deixa de tenir funció per a la ciutat?
- Passa de moda un edifici?
- Com es renova un edifici?
- Serveix d'alguna cosa maquillar un edifici?
- Quina implicació ha de tenir amb la ciutat?
- Es poden modificar i reinterpretar els usos?

És interessant fer-se aquestes preguntes tot i que sigui un edifici privat, ja que degut a la seva escala afecta a tota la ciutadania, és important reflexionar entorn aquest concepte.

- Un hotel és un lloc de pas, desvinculat de la ciutat, però aquest n’era una excepció, combinava diversos serveis, i d’aquesta manera va ser un lloc de referència pels manresans. Disposava de grans sales per a festes i convencions, restaurant, cafeteria, locals socials, discoteca i bingo amb èxit i públic divers.

Un lloc fascinant que aglutina visites de personatges contradictoris des de Peter Greeneway, Julio Iglesias, José maria Aznar... o persones no tant conegudes però rellevants en la història de la ciutat, com Ramón Robles Moratinos, secretari de l’ajuntament que hi va viure durant sis mesos als any setanta.
L’ implicació social pot ser molt fructífera, cerca de materials domèstics en tots els formats, vídeos, fotografies, super 8, manuscrits, records, de tot tipus de celebracions, instants de vida, i les opinions contrastades dels habitants degut a la implicació amb la ciutat perquè és un referent, ja sigui per la seva privilegiada situació geogràfica com a porta de l’antiga muralla, i per la seva envergadura.

Per tal d’implicar a col·lectius de la ciutat, hi haurien escenes protagonitzades per a gent que no fossin actors.
Per exemple muntar una festa-xocolatada-degustació de sidra-matança del porc-trobada d’antics alumnes boy scout... i filmar-ho. Imatges diàries.

És un projecte obert a la participació dels ciutadans, plantegem unes sessions de debat, explicant la proposta i buscant possibles col·laboracions ja sigui amb històries viscudes, amb discurs crític al voltant de l’hotel i el seu impacte, o com a actors de peces ficcionades.

Accions artístiques per alliberar espais i convertir-ho en espais públics ni que sigui per un moment.

TU N’AS RIEN VU L’ANNÉE DERNIERE À MANRESA.